En preàmbul, insisteixo a subratllar que no em crec un arqueòleg. Si m'he interessat sempre més o menys per les coses del passat, és, de fet, la meva activitat professional que m'ha empès a llançar-me a aquesta investigació.

Sapigueu en principi que he endreçat aquest informe en la meva memòria (prometent-me tornar-hi més tard) el 1994 (fa doncs 13 anys) quan he redactat el report de presentació del POS (plànol d'ocupació dels sòls) de ARGELES-SUR-MER. Es tractava llavors de posar aquest plànol en conformitat amb la llei "Litoral", publicada el 1986 i de la qual certs elements havien estat precisats per diverses parades de jurisprudència, sobretot, la que havia colpit l'operació de PORT ARGELES!

Abans de 1986, les lleis franceses eren precises i deixaven poca plaça a la jurisprudència. Érem llavors en un sistema de dret romà. La llei Litoral ha estat la primera llei francesa de caràcter anglosaxó, en aquest sentit que implicava terminis borrosos que calia interpretar al risc...de la jurisprudència !

Tal era el cas dels “ESPAIS PROPERS A LA RIBA DE MAR” on la urbanització ha de continuar sent limitada i ajuntada a les aglomeracions existents. Però com definir aquests espais ? A la vora de la riba la llei prohibeix tota construcció sobre una profunditat de 100 metres. És doncs aquí que comencen els espais propers a la riba. Però on acaben ?

Vorejada al nord pel riu “Le Tech”, i niada al peu de les Alberas, allà on els Pyrineus es cabussen dins del Mediterrani, la planura d'Argelès-sur-mer és una planura d’al-luvió. I m'ha semblat evident que valia més establir l'extensió urbana darrere dels terrenys d'al·luvió. 

No reproduiré aquí les 116 pàgines del meu report que es pot consultar lliurement al servei d'urbanisme de l'Ajuntament. Però, si es pren la molèstia de llegir-lo, podrà comprovar que m'he recolzat en dades històriques i científiques per localitzar el límit entre els terrenys ferms i els resultats d'al·luvions. He tingut sobretot en compte la pedologia (mapa pedològica de França Argelès / Perpignan, brotes L.24 i L.25), de la geologia (mapa geològica d'Henri SALVAYRE, i riba als -2.500 anys d'Henri GOT) i del cadastre de Napoleon establert el 1813 / 1814.

El resultat de les meves cogitacions ha conduït a la proposició d'una delimitació dels espais propers a la riba que pot veure foto d'esquerra sota pàgina.Em semblava que tal delimitació, científicament calada sobre la naturalesa dels terrenys, responia a la vegada al respecte de la naturalesa i a la preocupació d'evitar el risc jurisprudencial. També quina no va ser la meva sorpresa quan hem rebut la proposició del Prefecte (veure foto de dreta sota pàgina) amb dos enormes “zig-zag”, un que va excloure dels espais propers a la riba la relació poble-platja ja urbanitzada en part, l'altre que va incloure la propietat de Valmy per impedir la realització d'un projecte de golf (allò que era científicament il·lògic però, finalment, imprimit de saviesa : Valmy és des de tornat a ser vitícola). Evidentment, pot de terra contra pot de ferro, va ser el traçat de l'Estat que ha prevalgut.